.
Tanta xerrameca,
Tants segons per paraula,
Tants rius de saliva,
Tanta lletra per al fang.
Tants silencis per arrencar-te un somriure,
Tantes arrels que ens enfonsen,
Tants peus en una dansa macabra,
Tanta terra entre tu i jo.
Tantes catifes voladores,
Tantes bones mentides,
Tants sacs foradats,
Tant pic sense pala.
Tanta filigrana alada,
Tanta ala riallera,
Tot un soc de melodies,
Tants pous desbordats.
Tanta cadira entre cames,
Tants peus de faquir,
Tant tens, tant vals,
Tant brillant, com sempre.
Tantes maneres de dir-t’ho:
no marxis, no encara.
Tants segons per paraula,
Tants rius de saliva,
Tanta lletra per al fang.
Tants silencis per arrencar-te un somriure,
Tantes arrels que ens enfonsen,
Tants peus en una dansa macabra,
Tanta terra entre tu i jo.
Tantes catifes voladores,
Tantes bones mentides,
Tants sacs foradats,
Tant pic sense pala.
Tanta filigrana alada,
Tanta ala riallera,
Tot un soc de melodies,
Tants pous desbordats.
Tanta cadira entre cames,
Tants peus de faquir,
Tant tens, tant vals,
Tant brillant, com sempre.
Tantes maneres de dir-t’ho:
no marxis, no encara.
posted by I M Q at 11:32 a. m.
1 Comments:
Comiats! Tot sabem per desgracia que molt sovint han darribar. I mai sabem quan de temps imposen entre les nostres pobres animes. Aplacem imaginar-ho. Pero arriben, sempre ho fan. Potser el millor es que arribin rapid i sense avisar gaire. Que no poguem enyorarnos quan escara estem junts. Pero no sabem saltarnos aquests rituals. Sembla que sentirnos tristos ens cal...
I arribara ladeu com aixi ha de ser i em pregunto si sabre trobar el gest correcte... Si sabre acostumarme a la teva absencia.. No ens queden gaires alternatives. Possiblement no poder escollir es la millor manera de sobreviure.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home