( )

Ara és l’hora de recollir les ales de mussol,
D’aixecar el vol amb les natges encongides.
Fer-nos adéu amb els ulls invàlids,
Aclucar-te l’ala dempeus.

Entre les esses de dos resos
La teva imatge ja s’allunya
Fent via, en cercles concèntrics.

No tinguis pressa per abraçar el buit,
De vegades no hi ha camí de retorn
Des del regne dels solitaris.
Només la nit, de vegades...