Malentès
M’aprenc amb delit les formes de la teva cara: tota corba, paradís perdut on s’amaguen els amants per gaudir de la intimitat d’un somriure, els cims alats d’un pòmul que no sap amagar-se, les cantonades d’una mirada que fuig d’entre les herbes, un cos que no s’esmuny, un terreny on he d’aprendre a perdre’m.
posted by I M Q at 12:12 p. m.
2 Comments:
Aprofito els arxius. Ja que com has dit abans, tothom ha escrit algun moment o altre sobre un tema...
Aprendre
Aprendre a donar tot el perdut per guanyat
aprendre a deixar-me caure en els teus paranys
aprendre a recordar cabells mirant el blat
aprendre a trobar la clau dels forats dels anys.
Aprendre a trencar el silenci quan ja ha emmudit
aprendre a donar les mans abans de caure
aprendre a disculpar-me per no haver mentit
aprendre a veure el teu joc abans de moure.
Aprendre a aprofitar el temps per no fer-nos grans
aprendre a ser un estrany en els carrers de sempre
aprendre a besar al coll, a escalfar-nos les mans
Aprendre el color dels ulls on em vull perdre
aprendre a gaudir del després d’aquest abans
aprendre a aprendre a oblidar, per tornar a aprendre.
"disculpar-me per no haver mentit", molt aquari, sí senyor: no hi ha res més torbador que una bona veritat, crua, impassible. Citaré un filòsof que m'està donant certs mals de cap en aquest tema, i que és culpable dels farciments ideològics que ronden aquestes planes (que volen ser plenes, però que només vesteixen de negre la immensitat del buit).
"Para recuperar la huella de la nada, de la inconclusión, de la imperfección del crimen, hay que suprimir, por tanto, la realidad del mundo. Para recuperar la constelación del secreto, hay que suprimir la acumulación de realidad y de lenguaje. Hay que suprimir una tras otra las palabras del lenguaje, suprimir una tras otra las cosas de la realidad, arrancar lo mismo a lo mismo. Es preciso que, detrás de cada fragmento de realidad, haya desaparecido algo para garantizar la continuidad de la nada -sin ceder, por ello, a la tentación de la aniquilación, ya que es preciso que la desaparición permanezca viva, que la huella del crimen permanezca viva."
J. BAUDRILLARD, El crimen perfecto
Publica un comentari a l'entrada
<< Home