Matinada
Fugiràs, del cert ho sé.
Sense les estridències que et llenço
A cada pas que t’allunyes.
Amb la pell d’estàtua i els malucs de fada,
Les dents impregnades per la meva sang
I la capa negra, estilitzada com un silenci.
Li diràs al xofer que no miri enrere,
Tot obrint en canal la carretera
Els fars et diran que res no importa:
Jo també sóc de viatge sense tu,
Posant-li nom a la teva absència.
Sense les estridències que et llenço
A cada pas que t’allunyes.
Amb la pell d’estàtua i els malucs de fada,
Les dents impregnades per la meva sang
I la capa negra, estilitzada com un silenci.
Li diràs al xofer que no miri enrere,
Tot obrint en canal la carretera
Els fars et diran que res no importa:
Jo també sóc de viatge sense tu,
Posant-li nom a la teva absència.
posted by I M Q at 12:30 a. m.
3 Comments:
Em coincidit amb les absències. Una altra paraula que no té significat sinó per defecte. Posem nom a les absències? O són els noms que ens manquen qui les descriuen?
No em vull distreure
en gastar-me els dits
per forjar poemes
que t'abracin quan t'enyoro.
No em vull gastar la veu
en cridar el teu nom
quan t'imagino nua
i em masturbo i potser ploro.
No em cal i no ho vull.
Les paraules defalleixen
en l'intent d'omplir aquest buit.
Simplement:
Intento sobreviure a la teva olor
poblant els calaixos i la roba
Intento escapar dels cabells rossos
que guarden els meus lleçols.
Simplement:
Et necessito al meu costat
i les paraules no m'ajuden.
Necessito aprendre a escriure
versos de silencis.
versos fets de silencis.
(m'ho havia deixat a l'últim vers)
versos fet de silencis
(m'ho he deixat a l´últim vers)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home