)Desparèntesi(
Alguna cosa falla, i sóc jo mateix. Després de recloure'm com un eremita en l'estudi d'un cos de dona, m'he quedat, minuciós, sense objecte d'estudi. Ara surto de la caverna amb ressaca i vent de cara, l'hivern no està a l'alçada. Àdhuc elefantiàtic m'emborratxo dilluns; m'estimo dimarts; suporto un mal espriu dimecres, penso massa sense pensar prou; callo dijous perquè més val callar que fer ús de males paraules; arribo a divendres i faig balanç. La taula és plena de cartes i continuo fent trampes, és la manera massa fàcil que tinc de perdre. He viscut, còmplice, en l'engany.
El camí fàcil és descobrir que sóc diplomàtic, apoplèptic o arterioescleròtic... callar perquè cal aprendre a compartir el silenci. No demanar explicacions perquè ja tot està vist. Fer regals impersonals que mai seran fets a mida. De mica en mica, anar oblidant qui era, renunciar a improvisacions, demanar-li permís al rellotge, maltractar el criteri, abandonar Wagner, suportar Bellini (i suportar-lo a gust): anar-nos perdent, de mica en mica.
Per sort, o per desgràcia, no sóc insensible als estímuls: si la vida juga a bufetades no sempre oferiré l'altra galta. De vegades, i avui és un d'aquells dies, preparo un crotxet d'esquerres, li trec la pols a les walkyries, crido quan canto, faig versos sense sentit i pixo dempeus fora la tassa. Prefereixo quedar-me sense veu, rentar a mà la meva porqueria i ser expulsat a la força dels locals de bon nom.
A la fi, cada matí, seré jo qui es miri al mirall.
El camí fàcil és descobrir que sóc diplomàtic, apoplèptic o arterioescleròtic... callar perquè cal aprendre a compartir el silenci. No demanar explicacions perquè ja tot està vist. Fer regals impersonals que mai seran fets a mida. De mica en mica, anar oblidant qui era, renunciar a improvisacions, demanar-li permís al rellotge, maltractar el criteri, abandonar Wagner, suportar Bellini (i suportar-lo a gust): anar-nos perdent, de mica en mica.
Per sort, o per desgràcia, no sóc insensible als estímuls: si la vida juga a bufetades no sempre oferiré l'altra galta. De vegades, i avui és un d'aquells dies, preparo un crotxet d'esquerres, li trec la pols a les walkyries, crido quan canto, faig versos sense sentit i pixo dempeus fora la tassa. Prefereixo quedar-me sense veu, rentar a mà la meva porqueria i ser expulsat a la força dels locals de bon nom.
A la fi, cada matí, seré jo qui es miri al mirall.
posted by I M Q at 2:37 p. m.
4 Comments:
Escapar dels parèntesis que parlen en veu baixa i pretenen enteses que no sempre s'entenen. Obrir la finestra, i cridar, CRIDAR! Res més cert que cada matí ets tu qui es mirarà al mirall. Si tu no et pots fer l'ullet i tocar-te el cul quan et gires, ningú sabrà fer-ho com cal. Si et perds a tu no podràs guanyar cap batalla. Res pitjor que perdre per manca de rival.
Estem tots al camí i jo sóc tu mirant-te al mirall i res no es mou si tu no et mous i tot calla quan no sones al meu i-pod. Com t'ho fas per sempre està a l'alçada (com vols que l'hivern, que els regals, que el món arribi on tu arribes)...
Deixa que jo et toqui el cul, que renti la teva porqueria, que t'accepti als bars a qualsevol hora, en qualsevol estat. Poc a poc. Allà (la veus?) està la llum.
Hola, vinc de la casa de b-612, he vist el nom del teu bloc i no he pogut deixar de visitar-te...
Un petonet.
un plaer rebre nous convidats en el meu despropòsit...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home