dijous, de juliol 26, 2007

Aforismes (I)

Comencem pels previs, que tenen fama de ser el més important. S'ajunten dues realitats, a les quals intentarem posar remei, tangencialment, des d'aquí. D'una banda la inconstància (una prolongació més de l'habitual insensatesa, qui sap si de la immaduresa o de la ironia, en qualsevol cas és femenina i comença per 'i'). De l'altra, la participació: allò que fa d'un blog un veritable blog és que els convidats a la taula hi siguin feliços, còmodes i participatius. Si no, només estarem repartint vísceres de colors per la pantalla, vomitant santes paraules o sent un artista de peep show (o ni artista, simple notari que vessa els espasmes del seu dietari a tort i a dret).

Ras i curt, aquest pròleg ve a ser una constatació de la meva inconcreció (una altra 'i'). La solució és així: vosaltres sereu doblement convidats a aquesta sessió que avui endego: proposaré paraules intenses i comunes, a les quals atorgaré una frase sintètica de protagonisme; sereu llavors els protagonistes per recrear-la a la vostra manera, qui sap si a proposar-ne de noves, o a deixar-vos portar per la imaginació.

No sóc amic de les normes ni de les periodicitats, però cal posar fil a l'agulla perquè aquest el nostre camí no sigui, com massa sovint, una reiteració de la nàusea. Com deia cert geni, que la inspiració ens agafi treballant. Gràcies per adelantat.



PASSIÓ: Apostar per la sang, quedar-se en les cendres: a la fi tots som de carn i d'ossos.

2 Comments:

Blogger Laurita said...

Apostar per la sang, deixar que passi el que hagi de passar, admetre el que ha passat,admetre que no sabem com hi hem arribat, però que aquí estem, amb el cor en una ma, i el cervell en l'altra.
Apostar implica arriscar, potser com deia algú, les nostres últimes fitxes."todo al 6 rojo".No tenim, garantíes.Concients del que podríem guanyar però també del que podríem perdre, intentem "tirar d'estadística", en un intent fútil d'obtenir algún sucedani proper a la certesa...consultem amics, llibres, horòscops buscant una resposta que només podem trobar al nostre interior.
Passió: destriar la veritat que portem dintre,separar el gra de la palla,desfullar l'última margarida.Passió: desxifrar el missatge en morse que ens colpeja el pit.Passió: acceptar d'entrada la derrota, invertir a fons perdut.
Passió: entregar-nos a uns llavis que acaricien, rendir-nos a uns braços que besen, abandonar-nos al delit del cos que ens reclama consumar la partida.

10:14 a. m.  
Blogger República B612 said...

La passió no és una aposta, ni una decisió. La passió no és ni tan sols un concepte, ni una idea, ni un instint. La passió inunda la sang els sentits, anul·la les sinapsis, ens eriça la pell, ens dilata les pupil·les, ens infla el sexe. La passió és aquella escalfor que puja des del ventre recargolant-se per l'espina, colpejant-nos la base del crani, saturant de foscor i llumetes els nostres ulls, entreobrint-nos els llavis. La passió ens sincronitza amb l'entropia universal. Ens fa cometre els millors errors i gaudir dels pitjors encerts de les nostres vides.

10:53 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home