dilluns, d’agost 13, 2007

Aforismes (V)

POBRESA: Es va llevar fort, res no li calia. Encarat amb el buit va començar a cremar fotografies.

3 Comments:

Blogger República B612 said...

POBRESA: quan la seva habitació ja era plena de fum i tot ja era cendra, es va adonar que res havia canviat. Tan sols aquelles fotografies on se'ls veia riure que s'havien actualitzat a cop de foc. Ara eren una reproducció fidel del que en quedava: RES.

10:55 a. m.  
Blogger Laurita said...

I fetes fum, les fotografies seguien al seu cap, i aquella mirada, i els moments que junts vàren compartir, perquè la película no s'acaba per que surtin 2 lletres a la pantalla.
Es va adonar que si havia hagut de llevar-se amb forces per cremar les seves fotos, hauría de ser més fort encara per aprendre a viure amb el passat inmaterial i perenne, que no era cremable ni amb un milió de focs.

8:37 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Cremar tot el que dol és donar ales a les cendres.
I qui cremarà la petjada d'allò cremat.
Qui cremarà les cendres de les cendres.

9:38 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home