dilluns, de juliol 30, 2007

Aforismes (II)

MISÈRIA: Tot sol, declarar la guerra a l'únic aliat que ens queda.

2 Comments:

Blogger Laurita said...

MISÈRIA

f 1 Circumstància adversa que fa, a qui la pateix, digne de compassió.

Aquí es una mica com aquell tango:

Letra de Enrique Cadícamo.
Música de Agustín Bardi.
Compuesto en 1930.


Pobre solterona... te has quedado
sin ilusión, sin fe...
Tu corazón de angustia se ha enfermado,
puesta de sol es hoy tu vida trunca...
Sigues, como entonces, releyendo
el novelón sentimental
en el que una niña aguarda en vano
consumida por un mal
de amor...

En la soledad
de tu cuarto de soltera está el dolor...
Triste realidad
es el fin de tu jornada sin amor...
Lloras, y al llorar,
van las lágrimas templando tu emoción...
y en las hojas de tu viejo novelón
te ves, sin fuerzas, palpitar.
Deja de llorar
por el príncipe soñado que no fue
junto a tí a volcar
el rivero melodioso de su voz...
Tras el ventanal,
mientras pega la llovizna en el cristal,
con tus ojos más nublados de dolor
soñás un paisaje de amor...

Nunca tuvo novio... pobrecita...
Por qué el amor no fue
a su rincón de humilde muchachita
a reanimar las flores de sus años?...
Yo, con mi montón de desengaños,
igual que vos, vivo sin luz,
sin una caricia venturosa
que me haga olvidar
mi cruz...
M’agrada el tango, i el punt d’autocompassió que ens permet un sospir, entre cada cançó.

2. Extrema pobresa.

Aquí em ve al cap Material Girl de madona, i es que som materialistes i no es agrada perdre, ens han educat per ser triomfadors, fa temps que sabem que l’important es participat, tots corren darrere la victòria…
L’intrínguli estarà en definir el triomf…

3. Brutícia extrema, especialment amb presència de paràsits.

i aquí plantejo una qüestió que podria ser motiu de debat, és una inquietud personal, es important fer-se el llit cada dia??jeje


4.Cosa de poc valor, quantitat molt petita i insuficient d'alguna cosa.

Aquí, no ho puc evitar em ve al cap “el tamaño sí importa”, no, i més seriosament: què es molt, que es poc ?? Depèn les expectatives suposo, i del nivell basal… També és cert que hi ha coses de les que mai en tenim suficient, i altres coses que tot i semblar molt importants no ens acaben de donar allò que pensàvem…

1:58 p. m.  
Blogger República B612 said...

La major de les misèries és no saber valorar tot el que es té.

5:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home