Aforismes (III)
RIQUESA: Quan es van mirar, havien construit plegats un nou dia; donar-se allò que tenien els va catapultar del llit al sexe, del cos al terra, del sòl al vol, del cel a la vida.
posted by I M Q at 1:18 p. m.
posted by I M Q at 1:18 p. m.
3 Comments:
RIQUESA: No havia estat mai gaire bon fill de l'optimisme. Li semblava més havia una estupidesa pretendre que tot sortís bé. Preferia que la vida el sorprengués de tant en tant amb alguna bona notícia. Sentir-se buit, justament, era que el feia sentir més ric. Adonar-se que no podia tenia el seu amor respirant lentament sobre el seu pit durant les migdiades d'agost el feia rendir-se, abaixar la guàrdia, deixar que (pel que quedava) passés el que hagués de passar. Adonar-se que la seva capacitat d'estimar es mantenia intacta li omplia el pit. Era l'home més ric de l'univers perquè caminava sense patir per on duia el seu camí. Simplement gaudia tant com pot gaudir qualsevol ésser amb la desgràcia d'estar viu.
RIQUESA:ser usufructuari del calor d'uns braços, de l'olor d'un cos, d'uns ulls d'argila. Gaudir de l'entrega d'un tresor mutu que no podrà mai ésser robat, que se'ns dona per que sí, i ens desvetlla a la vida, regalant-nos l'inmensitat l'univers, la connexió amb tot el que es viu i respira.Per un instant sóm els més rics, els més afortunats...
i jo més ric de la vostra constància, a cavall entre el dolor i la joia, mal llevat, ben somniat, acompanyat per les vostres paraules, respost sense preguntes, estimat sense reserves.
A fons sense fons, a sang i a foc, a cops de silenci i de pit asmàtic; també això és la meva riquesa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home