pactes, impactes...

d'alguna manera és cosa de la indiferència: obro els ulls i tanco les pàgines, m'estiro perquè no, critico sense miralls i aplaudeixo la pornografia. Faig llistes de la compra que no es poden ni vendre; i en general no tinc altra preocupació que deixar-me per escrit. D'alguna manera, és cosa de la injustícia que dicten les meves lleis, les d'un discurs grandiloqüent, massa fum per la primavera.

El contrasentit de la prepotència disculpant-se m'atreu, potser per feblesa, qui sap si per clarividència: han estat ja massa vòmits damunt la catifa. D'alguna altra manera només sabria donar les gràcies als qui, merescudament, em retreuen sorderes transitòries i evasions innecessàries. Algun miracle és fet cada dia que deixo de creure'm les meves mentides.

Llencem les claus, esbotzem les portes, que corri l'aire per les parets solitàries que ja ningú no gosa tocar, fabriquem una bella destrossa, és època de neteja. A la meva manera, això és un pacte. Benvinguts el firmants

inicis

tot començament s'ampara en un no saber com. Del dubte traiem forces: la ignorància és atrevida, diuen. Així, desitjant ser excessiu no puc ser sinó acadèmic, de moment, en permanent espera d'un moment millor en què el motor digital no se'm cali.

ara són les primeres de canvi, l'únic error pot ser la por del gran salt. Un altre dia, ofegat d'alguna manera en mi mateix, la derrota serà haver-se llençat.

totes les drogues tenen un primer dia.